Exposició permanent


La sala d’exposicions permanent està dedicada al professor José Luis Maya que, des de la Universitat Autònoma de Barcelona, va donar suport a les primeres excavacions que l’Ajuntament i el CRAC van fer a Cerdanyola als anys 80.

“Cerdanyola, terra d’Ibers” és el nom de l’exposició permanent del Museu. Ocupa una superfície de 290 m2 i està dividida en set grans àmbits temàtics a través dels quals es presenta la Cultura Ibèrica. Plafons retroil·luminats, audiovisuals, reconstruccions, interactius i més de 500 objectes arqueològics procedents dels jaciments de Cerdanyola es combinen per donar una visió conjunta sobre el món ibèric.

En els límits del món és l’àmbit de presentació. S’hi pot descobrir l’origen de cultura ibèrica, el territori que ocupava, els diferents pobles o tribus que la integraven i la seva evolució i ubicació temporal en el món antic.

Un paisatge humanitzat és l’espai dedicat a com era el territori en època ibèrica i a les principals activitats econòmiques ibèriques. Es pot veure com, per primer cop, les comunitats humanes comencen a transformar significativament el paisatge.

Pobles, aldees i granges és l'àmbit dedicat a la forma d’organització de la Laietània ibèrica. A partir de tres jaciments ibèrics de diferent tipologia excavats a Cerdanyola s’exemplifica com els grans poblats, com Ca n’Oliver, controlaven el territori.

Una societat complexa és l’àmbit de presentació d’una societat dividida en classes. A través dels objectes i d’altres recursos s’identifiquen els diferents grups socials, la seva posició dins de la comunitat i les activitats que desenvolupen.

Enlloc com al poble és l'àmbit en què es tracten aspectes molt diversos de la vida quotidiana dels ibers: la tipologia dels habitatges, el paper de les persones segons el sexe o l’edat dins de la família i la comunitat, les creences, els usos culinaris, la indumentària i, fins i tot, alguns dels grans misteris de la cultura ibèrica.

La gestació d'un desastre és l’espai on es desenvolupa el procés iniciat amb l’ocupació romana que va culminar amb la progressiva desaparició de la cultura ibèrica i la integració dels antics territoris ibèrics dins de l’Imperi Romà.

Després dels ibers és l’àmbit que tanca l’exposició. Se centra en l’ocupació medieval del turó, gairebé mil anys després de l’abandonament del poblat, i en el procés de recuperació del jaciment i en la construcció del Museu, mil anys més tard.