Bibliografía


La bibliografía sobre la historia y el patrimonio cultural de Cerdanyola es amplia y diversa, destacando las publicaciones sobre los trabajos de investigación arqueológica en los yacimientos de la población. La referencia más antigua a un yacimiento se remonta a principios del siglo XX cuando Pere Bosch Guimpera menciona por primera vez la existencia de un asentamiento ibérico en la colina de Ca n'Oliver en La prehistòria catalana.


Poblado ibérico de Ca n’Oliver


ALONSO, N. (2008): “Crops and agriculture during the Iron Age and late antiquity in Cerdanyola del Vallès (Catalonia, Spain)”, a Vegetation History and Archaeobotany, 17 Issue 1. Pàg. 75-84.

ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O. (2000): ”La ceràmica àtica del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona): Comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya Central (segles V i IV a.C.)”, a Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III reunió sobre economia en el Món Ibèric. Saguntum extra 3, Universitat de València. Valencia. Pàg. 369-380

ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O.(2001): ” Formes d'ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània”, a Territori polític i territori rural durant l'edat del ferro a la Mediterrània Occidental. Taula rodona. Sèrie Monogràfica del Museu d’Arqueologia de Catalunya 20. Barcelona. Pàg. 227-251.

ASENSIO D., FRANCÈS, J., FERRER C., GUÀRDIA, M. i SALA, O (2000-2001): "Resultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental)", a Pyrene 31, Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàg. 163-199.

BALIL, A. (1952): “El poblado layetano del “Turó de Can Oliver” en Sardañola (Barcelona)”, a Archivo Español de Arqueología XXV. CSIC. Madrid. Pàg. 374-379.

BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M. i ROVIRA, J. (1960-61): “El poblado prerromano “Turó de Can Olivé”, de Cerdanyola (Barcelona)”, a Ampurias XXII-XXIII. CSIC. Barcelona. Pàg. 183-221.

BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M i ROVIRA, J. (1962): “El poblado prerromano del “Turó de Can Olivé” de Cerdanyola (Barcelona). Segunda y última etapa de las excavaciones”, a Ampurias XXIV. CSIC. Barcelona. Pàg. 147-159.

BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1985): “Les escultures ibèriques zoomorfes del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Empúries. 47. Diputació de Barcelona. Pàg. 254-263.

BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1991): “Noves excavacions al poblat ibèric del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Arrahona 9. Patronat de l’Arxiu històric de Sabadell, Patronat de Museus Municipals de la ciutat, Ajuntament de Sabadell. Sabadell. Pàg. 9-34.


BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona.

FRANCÈS, J. (2011): “El museu i poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola: crònica d’un projecte de llarg recorregut”, A Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia 6. Associació de Museòlegs de Catalunya. Barcelona. Pàg. 115-124.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M. i ARGELAGUÉS, M. (2011): “L’ocupació altmedieval del Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya vol 2. ACRAM. Tarragona. Pàg. 885-893

FRANCÈS, J. I GUÀRDIA, M: (2011): ”Les defenses exteriors del poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, Vallès occidental)”, a Revista d'Arqueologia de Ponent 21. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 165-172.

FRANCÈS, J. i GUÀRDIA, M. (2012): ”El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI - I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió”, a Tribuna d’Arqueologia 2010-2011. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàg. 267-292.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., HERNÀNDEZ, J. i SALA, O. (2007): “Las terracotas en forma de cabeza femenina procedentes de los yacimientos ibéricos layetanos de Cerdanyola del Vallès (Barcelona)”, a Imagen y culto en la Iberia Prerromana: Los pebeteros en forma de cabeza femenina. CRUZ, M.A. i HORN, F. Ed. Monografies IX. SPAL. Sevilla. Pàg. 391-403.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., SALA, O. HERNANDEZ i J. ASENSIO, D. (2005): “Aproximació a l’evolució urbanística del poblat laietà del turó de Ca n’Olivé (segles VI-I aC)”, a XIII Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Món Ibèric als Països Catalans, vol I. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàg. 497-512.

FRANCÈS, J., VELAZA, J. i TARRATS, T. (2008): “Los esgrafiados sobre ceràmica de ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a Paleohispánica: Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua 8. Institución Fernando el Católico / CSIC. Zaragoza. Pàg. 217-242.

SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.

ABERTIS. Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes

ALMAGRO, M. SERRA-RÀFOLS, J i COLOMINAS, J. (1945): Carta Arqueológica de España: Provincia de Barcelona. Madrid.



Bibliografía general


ARGELAGUÉS, M. (1992-1995): Col·leccionable “El patrimoni històric de Cerdanyola”, a Riu Sec. Cerdanyola del Vallès.

CANALS, T. i FRANCÈS, J. (1985): “Breve síntesis geomorfológica del Vallés Occidental: los casos particulares de Bellaterra y Sant Cugat", a Estudios de la Antigüedad 2. Universitat Autonoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès. Pàg. 135-146.

FRANCÈS, J. i ARGELAGUÉS, M. (2005): “Evolució històrica del campus de l’Autònoma”, a El Patrimoni Socioambiental del campus de l’Autònoma. Coord. Martí Boada i Roser Maneja. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès. Pàg. 77-109.


MIMÓ, J. (1993): Centenari Jaume Mimó i Llobet. 1983-1993. Cerdanyola Debat. Cerdanyola.

SANCHEZ, M. (2005): Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint. Ajuntament de Cerdanyola/editorial Montflorit. Cerdanyola.

ARGELAGUÉS, M. FRANCÉS, J. i GUÀRDIA, M. (2016): Abans de l'Alba. Recerca i Patrimoni a la Plana del Castell. Concorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Cerdanyola del Vallès.



Cerdanyola prehistórica


BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1993): “Una possible necròpolis de l’edat del bronze a Can Coll (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 3. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 25-31.

CARBONELL, E. (1990): “Noves perspectives del Paleolític al Vallès”, a Limes. Revista d’arqueologia 0. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 5-9.

FRANCÈS, J. (1992): ”La cabana del bronze final de Can Bertran (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 2. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 28-41.

FRANCÈS, J. (1993): “Les estructures del bronze antic del poliesportiu de la UAB: primers resultats”, a Limes. Revista d’arqueologia 3. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 5-24.

FRANCÈS, J. (1995): “Noves excavacions al sector est del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cerdanyola del Vallès)”, a Revista d’Arqueologia de Ponent 5. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 147-178.

FRANCÈS, J. (2000): “Características y evolución de los hábitats de la primera edad del hierro en la Depresión Prelitoral Catalana”, a Actes del XXII Col·loqui de l’AFEAF. Girona. Pàg. 33-42.

FRANCÈS, J. (2005): “Evolució de les formes d’hàbitat a la franja central de la costa catalana durant el primer mil·leni a.n.e”, a Revista d’Arqueologia de Ponent, 15. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 59-74.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., MAJÓ, T. i SALA, O. (2004): “L’hipogeu calcolític del carrer de París (Cerdanyola del Vallès)”, a Cota Zero, 19. Eumo Editorial. Vic. Pàg. 7-9.

FRANCÈS, J., ARGELAGUES, M. i BARRIAL, O. (1999): “Actuació d’urgència al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 6-7. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 59-78.


FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., MAJÓ, T. i SALA, O. (2007): “L'hipogeu calcolític del carrer París de Cerdanyola del Vallès”, a Tribuna d’Arqueologia 2006-2007. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàg. 315-333.

GÓMEZ, G., MAJÓ, T. LORENZO, C., GISPERT-GUIRADO, V., STANKOVA, M. i FRANCÈS, J. (2011): ”Identification of Cinnabar by non-Destructive Techniques on a Human Mandible from Carrer París Chalcolithic Hypogeum”, a ArchéoSciences 35. Presses Universitaires de Rennes. Pàg. 241-247.

MATAS, O. i ROIG, J. (2007): ” Intervenció arqueològica al paratge de Can Fatjó dels Aurons (Sant Cugat del Vallès- Cerdanyola del Vallès): evolució d’un mas medieval i modern”, a Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya 2006 vol 2. ACRAM. Sabadell. Pàg. 770-779.

MAYA, J. L. (1985): “Silos de la primera Edad del Hierro en la Universidad Autónoma de Barcelona”, a Estudios de la Antigüedad 2. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola. Pàg. 147-218.

MAYA, J. L. (1990): “¿Bronze final o primera edad del hierro? La problemática en el marco de la depresión prelitoral”, a Limes. Revista d’arqueologia 0. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 31-43.

MUÑOZ, A.M. (1965): La cultura neolílitca catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàg. 47-52.

SERRA RAFOLS, J. (1927-1931): “Estació hallstàtica de Can Fatjó del Orons (Sant Cugat del Vallès)”, a Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans VIII. Instituts d’Estudis Catalans. Barcelona. Pàg. 39-41.

SERRA-RÀFOLS, J. de C. (1930): El poblament prehistòric de Catalunya. Barcelona.



Cerdanyola ibérica y romana


ALONSO, N. (2008): “Crops and agriculture during the Iron Age and late antiquity in Cerdanyola del Vallès (Catalonia, Spain)”, a Vegetation History and Archaeobotany, 17 Issue 1, pàg. 75-84.

ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O. (2000): ”La ceràmica àtica del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona): Comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya Central (segles V i IV a.C.)”, a Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III reunió sobre economia en el Món Ibèric. Saguntum extra 3, Universitat de València. Valencia. Pàg. 369-380

ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O.(2001):” Formes d'ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània”, a Territori polític i territori rural durant l'edat del ferro a la Mediterrània Occidental. Taula rodona. Sèrie Monogràfica del Museu d’Arqueologia de Catalunya 20. Barcelona. Pàg. 227-251.

ASENSIO D., FRANCÈS, J., FERRER C., GUÀRDIA, M. i SALA, O (2000-2001): "Resultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental)", a Pyrene 31, Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàg. 163-199.

BALIL, A. (1952): “El poblado layetano del “Turó de Can Oliver” en Sardañola (Barcelona)”, a Archivo Español de Arqueología XXV. CSIC. Madrid. Pàg. 374-379.

BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M. i ROVIRA, J. (1960-61): “El poblado prerromano “Turó de Can Olivé”, de Cerdanyola (Barcelona)”, a Ampurias XXII-XXIII. CSIC. Barcelona. Pàg. 183-221.

BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M i ROVIRA, J. (1962): “El poblado prerromano del “Turó de Can Olivé” de Cerdanyola (Barcelona). Segunda y última etapa de las excavaciones”, a Ampurias XXIV. CSIC. Barcelona. Pàg. 147-159.

BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1985): “Les escultures ibèriques zoomorfes del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Empúries. 47. Diputació de Barcelona. Pàg. 254-263.

BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1991): “Noves excavacions al poblat ibèric del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Arrahona 9. Patronat de l’Arxiu històric de Sabadell, Patronat de Museus Municipals de la ciutat, Ajuntament de Sabadell. Sabadell. Pàg. 9-34.

BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1992): “Restes romanes al carrer Canaletes (Cerdanyola, Vallès Occidental)”, a Limes. Revista d’Arqueologia, 2. CRAC Cerdanyola. Pàg. 83-86.

BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona.

CARLUS, X. i FRANCÈS, J.(1995): “Noves dades sobre l’assentament de Can Xercavins (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 4-5. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 45-62.

FRANCÈS, J. (1991): “Un jaciment inèdit en els terrenys de la UAB (Cerdanyola, Vallès Occidental)”, a Limes. Revista d’Arqueologia 1. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 155-159.


FRANCÈS, J. Coord. (2002): L’assentament ibèric de la Facultat de Medicina de la UAB (Cerdanyola del Vallès). Limes. Revista d’Arqueologia 8. CRAC. Cerdanyola.

FRANCÈS, J. Coord. (2007): Els Mallols. Un jaciment de la Plana del Vallès, entre el neolític i l’Antiguitat tardana. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 17. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

FRANCÈS, J. (2011): “El museu i poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola: crònica d’un projecte de llarg recorregut”, A Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia 6. Associació de Museòlegs de Catalunya. Barcelona. Pàg. 115-124.

FRANCÈS, J. I GUÀRDIA, M: (2011): ”Les defenses exteriors del poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, Vallès occidental)”, a Revista d'Arqueologia de Ponent 21. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 165-172.

FRANCÈS, J. i GUÀRDIA, M. (2012): ”El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI - I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió”, a Tribuna d’Arqueologia 2010-2011. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàg. 267-292.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., HERNÀNDEZ, J. i SALA, O. (2007): “Las terracotas en forma de cabeza femenina procedentes de los yacimientos ibéricos layetanos de Cerdanyola del Vallès (Barcelona)”, a Imagen y culto en la Iberia Prerromana: Los pebeteros en forma de cabeza femenina. CRUZ, M.A. i HORN, F. Ed. Monografies IX. SPAL. Sevilla. Pàg. 391-403.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., SALA, O. HERNANDEZ i J. ASENSIO, D. (2005): “Aproximació a l’evolució urbanística del poblat laietà del turó de Ca n’Olivé (segles VI-I aC)”, a XIII Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Món Ibèric als Països Catalans, vol I. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàg. 497-512.

FRANCÈS, J., VELAZA, J. i TARRATS, T. (2008): “Los esgrafiados sobre ceràmica de ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a Paleohispánica: Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua 8. Institución Fernando el Católico / CSIC. Zaragoza. Pàg. 217-242.

GRANADOS, O. i SANMARTI, J. (1988): “Les sitges ibèriques de Bellaterra (Cerdanyola, Vallès Occidental), a Fonaments 5. Curial Edicions Catalanes. Barcelona. Pàg. 115-161.

LOPEZ, A. (1981): “Excavacions a la necròpolis de Serraparera, Cerdanyola del Vallès, (Vallès Occidental)” a Informació Arqueològica 35. Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona. Pàg. 107-109.

PASCUAL, R. (1974): “Las ánforas de la Layetania”, a Actes du Colleque de Rome. Roma. Pàg. 68-71, 74 i 96.

RODÀ, I. i MAYER, M. (1984): La romanització del Vallès segons l’epigrafia. Museu d’història de Sabadell. Sabadell. Pàg. 11-13, 16, 51 i 53.

SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.



Cerdanyola medieval


AA DD (1996): Mil·lenari de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Editorial Viena, Barcelona

ALTURO, J. (1985): “Acta de consagració de l’església de Sant Iscle”, a Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200, vol. II. Barcelona. Pàg. 270-272.

DALMAU, R. Ed. (1969): “El castell de Sant Marçal”, a Els castells catalans. Barcelona. Pàg. 46-58.

FARÍAS, V. (2002-03): “Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas”. A: Acta Mediaevalia, núm. 23/24. Barcelona: Universitat de Barcelona.

FRANCÈS, J., ARGELAGUÉS, M., I BARRIAL, O. (1999): “Actuació d’urgència al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola)” a Limes. Revista d’arqueologia 6-7. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 59-78.

FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M. i ARGELAGUÉS, M. (2011): “L’ocupació altmedieval del Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya vol 2. ACRAM. Tarragona. Pàg. 885-893


GARSABALL, J. (2008): “Cerdanyola del Vallès. De la antiguitat al feudalisme”, a Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 4. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola. Pàg. 11-85.

MARTÍ, R. (2008): “Cerdanyola i cerdans: agents de l’expansió territorial dels comtes de Cerdanya”, aQuaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès, 4. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Pàg. 87-123.

PLADEVALL, J. (1991): “Santa Iscle i Santa Victòria de les Feixes” a La Catalunya romànica XVIII. Barcelona. Pàg.107-108.

RIU BARRERA, E. (1991): “La ceràmica espatulada de Barcelona”, a A cerâmica medieval no Mediterrâneo ocidental. Lisboa. Campo Arqueológico de Mérta. Pàg. 587-592.

RIUS, J. (1945-1947): Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona.

SANCHEZ, M. (2001): El Cister: i al principi fou Valldaura. Santa Maria de Valldaura, 1150-1169. Cossetània edicions. Barcelona.


Cerdanyola moderna


AA DD (2006): Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova. 1906-2006. Cerdanyola del Vallès. Editorial Casals / Parròquia de Sant Martí. Cerdanyola.

ARGELAGUÉS, M. Coord. (2009): L’església Vella de Sant Martí de Cerdanyola. Història i arqueologia. Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 5. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.

ARGELAGUÉS, M. (1995): “Un conjunt de ceràmica trobat a la volta del cor de l’església Vella de Sant Martí de Cerdanyola)”, a Limes. Revista d’arqueologia 5. CRAC. Cerdanyola. Pàg.79-91.

ARGELAGUÉS, M. i FRANCÉS, J. (1999): “Notes sobre els treballs de documentació arqueològica i arquitectònica a la masia de Can Miró (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 6-7. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 87 a 101.


GAVIN, J. (1989): Inventari d’esglésies. Vallès Oc. 22. Arxiu Gavin.

MONTAÑÉS, J. A. (1995): “Restauració de la volta del cor de l’església Vella de Sant Martí (Cerdanyola del Vallès)” a Limes. Revista d’arqueologia 5 .CRAC. Cerdanyola. Pàg. 92-97.

SANCHEZ, M. (1999): Can Fatjó del Molí. 1144-1987. Parc tecnològic del Vallès. Barcelona.

SANCHEZ, M. (2012): Can Fatjó dels Xiprers. Nou segles de vida pagesa a Cerdanyola. Edicions Fòrum-Gram. Santa Coloma de Gramenet.

SANCHEZ, M. (2014): La Guerra de Successió al Vallès Meridional: Els casos de Cerdanyola, Montcada i Sant Cugat (1700-1716). Cerdanyola.



Cerdanyola contemporanea


BARRIAL, O. i ROMERO, J.M. (2001): Guia de la Cerdanyola modernista i noucentista. Cerdanyola.

MIMÓ, J. (1963): “Els estiuejants”, a Revista de Cerdanyola 10. Cerdanyola del Vallès: Parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Pàg. 1-4.

NEGREIRA, J. Ll. (2004): Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976). Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 1. Ajuntament de Cerdanyola / Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.

NEGREIRA, J. Ll. (2006): Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès (1936-1952). Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 3. Ajuntament de Cerdanyola / Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.


OLEA, A. (2002): L’Abans. Cerdanyola del Vallès. Recull gràfic 1890-1965. Efados Ed. Papiol.

OLEA, A. (2005): La Cerdanyola Rural. Estudi etnogràfic. Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 2. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.

SÁNCHEZ, M. (1993): La segona República i la Guerra Cívil a Cerdanyola (10931-1939), publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.