Bibliografia
La bibliografia sobre la història i el patrimoni cultural de Cerdanyola és àmplia i diversa, destacant les publicacions sobre els treballs de recerca arqueològica en els jaciments de la població. La referència més antiga a un jaciment es remunta a principis del segle XX quan Pere Bosch Guimpera esmenta per primer cop l’existència d’un assentament ibèric al turó de Ca n’Oliver a la prehistòria catalana.
Poblat ibèric de Ca n’Oliver
ALONSO, N. (2008): “Crops and agriculture during the Iron Age and late antiquity in Cerdanyola del Vallès (Catalonia, Spain)”, a Vegetation History and Archaeobotany, 17 Issue 1. Pàg. 75-84.
ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O. (2000): ”La ceràmica àtica del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona): Comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya Central (segles V i IV a.C.)”, a Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III reunió sobre economia en el Món Ibèric. Saguntum extra 3, Universitat de València. València. Pàg. 369-380
ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O.(2001): ”Formes d'ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània”, a Territori polític i territori rural durant l'edat del ferro a la Mediterrània Occidental. Taula rodona. Sèrie Monogràfica del Museu d’Arqueologia de Catalunya 20. Barcelona. Pàg. 227-251.
ASENSIO D., FRANCÈS, J., FERRER C., GUÀRDIA, M. i SALA, O (2000-2001): "Resultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental)", a Pyrene 31, Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàg. 163-199.
BALIL, A. (1952): “El poblado layetano del “Turó de Can Oliver” en Sardañola (Barcelona)”, a Archivo Español de Arqueología XXV. CSIC. Madrid. Pàg. 374-379.
BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M. i ROVIRA, J. (1960-61): “El poblado prerromano “Turó de Can Olivé”, de Cerdanyola (Barcelona)”, a Ampurias XXII-XXIII. CSIC. Barcelona. Pàg. 183-221.
BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M i ROVIRA, J. (1962): “El poblado prerromano del “Turó de Can Olivé” de Cerdanyola (Barcelona). Segunda y última etapa de las excavaciones”, a Ampurias XXIV. CSIC. Barcelona. Pàg. 147-159.
BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1985): “Les escultures ibèriques zoomorfes del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Empúries. 47. Diputació de Barcelona. Pàg. 254-263.
BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1991): “Noves excavacions al poblat ibèric del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Arrahona 9. Patronat de l’Arxiu històric de Sabadell, Patronat de Museus Municipals de la ciutat, Ajuntament de Sabadell. Sabadell. Pàg. 9-34.
BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona.
FRANCÈS, J. (2011): “El museu i poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola: crònica d’un projecte de llarg recorregut”, A Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia 6. Associació de Museòlegs de Catalunya. Barcelona. Pàg. 115-124.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M. i ARGELAGUÉS, M. (2011): “L’ocupació altmedieval del Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya vol. 2. ACRAM. Tarragona. Pàg. 885-893
FRANCÈS, J. I GUÀRDIA, M: (2011): ”Les defenses exteriors del poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, Vallès occidental)”, a Revista d'Arqueologia de Ponent 21. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 165-172.
FRANCÈS, J. i GUÀRDIA, M. (2012): ”El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI - I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió”, a Tribuna d’Arqueologia 2010-2011. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàg. 267-292.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., HERNÀNDEZ, J. i SALA, O. (2007): “Las terracotas en forma de cabeza femenina procedentes de los yacimientos ibéricos layetanos de Cerdanyola del Vallès (Barcelona)”, a Imagen y culto en la Iberia Prerromana: Los pebeteros en forma de cabeza femenina. CRUZ, M.A. i HORN, F. Ed. Monografies IX. SPAL. Sevilla. Pàg. 391-403.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., SALA, O. HERNANDEZ i J. ASENSIO, D. (2005): “Aproximació a l’evolució urbanística del poblat laietà del turó de Ca n’Olivé (segles VI-I aC)”, a XIII Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Món Ibèric als Països Catalans, vol I. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàg. 497-512.
FRANCÈS, J., VELAZA, J. i TARRATS, T. (2008): “Los esgrafiados sobre ceràmica de ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a Paleohispánica: Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua 8. Institución Fernando el Católico / CSIC. Zaragoza. Pàg. 217-242.
SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.
ABERTIS. Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes
ALMAGRO, M. SERRA-RÀFOLS, J i COLOMINAS, J. (1945): Carta Arqueológica de España: Provincia de Barcelona. Madrid.
Bibliografia general
ARGELAGUÉS, M. (1992-1995): Col·leccionable “El patrimoni històric de Cerdanyola”, a Riu Sec. Cerdanyola del Vallès.
CANALS, T. i FRANCÈS, J. (1985): “Breve síntesis geomorfológica del Vallés Occidental: los casos particulares de Bellaterra y Sant Cugat", a Estudios de la Antigüedad 2. Universitat Autonoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès. Pàg. 135-146.
FRANCÈS, J. i ARGELAGUÉS, M. (2005): “Evolució històrica del campus de l’Autònoma”, a El Patrimoni Socioambiental del campus de l’Autònoma. Coord. Martí Boada i Roser Maneja. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès. Pàg. 77-109.
MIMÓ, J. (1993): Centenari Jaume Mimó i Llobet. 1983-1993. Cerdanyola Debat. Cerdanyola.
SÁNCHEZ, M. (2005): Història de Cerdanyola. Dels orígens al segle vint. Ajuntament de Cerdanyola/editorial Montflorit. Cerdanyola.
ARGELAGUÉS, M. FRANCÉS, J. i GUÀRDIA, M. (2016): Abans de l'Alba. Recerca i Patrimoni a la Plana del Castell. Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Cerdanyola del Vallès.
Cerdanyola prehistòrica
BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1993): “Una possible necròpolis de l’edat del bronze a Can Coll (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 3. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 25-31.
CARBONELL, E. (1990): “Noves perspectives del Paleolític al Vallès”, a Limes. Revista d’arqueologia 0. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 5-9.
FRANCÈS, J. (1992): ”La cabana del bronze final de Can Bertran (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 2. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 28-41.
FRANCÈS, J. (1993): “Les estructures del bronze antic del poliesportiu de la UAB: primers resultats”, a Limes. Revista d’arqueologia 3. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 5-24.
FRANCÈS, J. (1995): “Noves excavacions al sector est del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cerdanyola del Vallès)”, a Revista d’Arqueologia de Ponent 5. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 147-178.
FRANCÈS, J. (2000): “Características y evolución de los hábitats de la primera edad del hierro en la Depresión Prelitoral Catalana”, a Actes del XXII Col·loqui de l’AFEAF. Girona. Pàg. 33-42.
FRANCÈS, J. (2005): “Evolució de les formes d’hàbitat a la franja central de la costa catalana durant el primer mil·leni a.n.e”, a Revista d’Arqueologia de Ponent, 15. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 59-74.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., MAJÓ, T. i SALA, O. (2004): “L’hipogeu calcolític del carrer de París (Cerdanyola del Vallès)”, a Cota Zero, 19. Eumo Editorial. Vic. Pàg. 7-9.
FRANCÈS, J., ARGELAGUES, M. i BARRIAL, O. (1999): “Actuació d’urgència al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 6-7. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 59-78.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., MAJÓ, T. i SALA, O. (2007): “L'hipogeu calcolític del carrer París de Cerdanyola del Vallès”, a Tribuna d’Arqueologia 2006-2007. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàg. 315-333.
GÓMEZ, G., MAJÓ, T. LORENZO, C., GISPERT-GUIRADO, V., STANKOVA, M. i FRANCÈS, J. (2011): ”Identification of Cinnabar by non-Destructive Techniques on a Human Mandible from Carrer París Chalcolithic Hypogeum”, a ArchéoSciences 35. Presses Universitaires de Rennes. Pàg. 241-247.
MATAS, O. i ROIG, J. (2007): ”Intervenció arqueològica al paratge de Can Fatjó dels Aurons (Sant Cugat del Vallès- Cerdanyola del Vallès): evolució d’un mas medieval i modern”, a Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya 2006 vol. 2. ACRAM. Sabadell. Pàg. 770-779.
MAYA, J. L. (1985): “Silos de la primera Edad del Hierro en la Universidad Autónoma de Barcelona”, a Estudios de la Antigüedad 2. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola. Pàg. 147-218.
MAYA, J. L. (1990): “¿Bronze final o primera edad del hierro? La problemática en el marco de la depresión prelitoral”, a Limes. Revista d’arqueologia 0. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 31-43.
MUÑOZ, A.M. (1965): La cultura neolílitca catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàg. 47-52.
SERRA RAFOLS, J. (1927-1931): “Estació hallstàtica de Can Fatjó del Orons (Sant Cugat del Vallès)”, a Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans VIII. Instituts d’Estudis Catalans. Barcelona. Pàg. 39-41.
SERRA-RÀFOLS, J. de C. (1930): El poblament prehistòric de Catalunya. Barcelona.
Cerdanyola ibèrica i romana
ALONSO, N. (2008): “Crops and agriculture during the Iron Age and late antiquity in Cerdanyola del Vallès (Catalonia, Spain)”, a Vegetation History and Archaeobotany, 17 Issue 1, pàg. 75-84.
ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O. (2000): ”La ceràmica àtica del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona): Comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya Central (segles V i IV a.C.)”, a Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III reunió sobre economia en el Món Ibèric. Saguntum extra 3, Universitat de València. València. Pàg. 369-380
ASENSIO, D., FRANCÈS, J., FERRER, C., GUÀRDIA, M. i SALA, O.(2001): ”Formes d'ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània”, a Territori polític i territori rural durant l'edat del ferro a la Mediterrània Occidental. Taula rodona. Sèrie Monogràfica del Museu d’Arqueologia de Catalunya 20. Barcelona. Pàg. 227-251.
ASENSIO D., FRANCÈS, J., FERRER C., GUÀRDIA, M. i SALA, O (2000-2001): "Resultats de la campanya 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n'Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental)", a Pyrene 31, Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàg. 163-199.
BALIL, A. (1952): “El poblado layetano del “Turó de Can Oliver” en Sardañola (Barcelona)”, a Archivo Español de Arqueología XXV. CSIC. Madrid. Pàg. 374-379.
BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M. i ROVIRA, J. (1960-61): “El poblado prerromano “Turó de Can Olivé”, de Cerdanyola (Barcelona)”, a Ampurias XXII-XXIII. CSIC. Barcelona. Pàg. 183-221.
BARBERÀ, J., PASCUAL, R., CABALLÉ, M i ROVIRA, J. (1962): “El poblado prerromano del “Turó de Can Olivé” de Cerdanyola (Barcelona). Segunda y última etapa de las excavaciones”, a Ampurias XXIV. CSIC. Barcelona. Pàg. 147-159.
BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1985): “Les escultures ibèriques zoomorfes del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Empúries. 47. Diputació de Barcelona. Pàg. 254-263.
BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1991): “Noves excavacions al poblat ibèric del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)”, a Arrahona 9. Patronat de l’Arxiu històric de Sabadell, Patronat de Museus Municipals de la ciutat, Ajuntament de Sabadell. Sabadell. Pàg. 9-34.
BARRIAL, O. i FRANCÈS, J. (1992): “Restes romanes al carrer Canaletes (Cerdanyola, Vallès Occidental)”, a Limes. Revista d’Arqueologia, 2. CRAC Cerdanyola. Pàg. 83-86.
BOSCH GIMPERA, P. (1919): Prehistòria catalana. Barcelona.
CARLUS, X. i FRANCÈS, J.(1995): “Noves dades sobre l’assentament de Can Xercavins (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 4-5. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 45-62.
FRANCÈS, J. (1991): “Un jaciment inèdit en els terrenys de la UAB (Cerdanyola, Vallès Occidental)”, a Limes. Revista d’Arqueologia 1. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 155-159.
FRANCÈS, J. Coord. (2002): L’assentament ibèric de la Facultat de Medicina de la UAB (Cerdanyola del Vallès). Limes. Revista d’Arqueologia 8. CRAC. Cerdanyola.
FRANCÈS, J. Coord. (2007): Els Mallols. Un jaciment de la Plana del Vallès, entre el neolític i l’Antiguitat tardana. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 17. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
FRANCÈS, J. (2011): “El museu i poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola: crònica d’un projecte de llarg recorregut”, a Mnemòsine. Revista Catalana de Museologia 6. Associació de Museòlegs de Catalunya. Barcelona. Pàg. 115-124.
FRANCÈS, J. I GUÀRDIA, M: (2011): ”Les defenses exteriors del poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, Vallès Occidental)”, a Revista d'Arqueologia de Ponent 21. Universitat de Lleida. Lleida. Pàg. 165-172.
FRANCÈS, J. i GUÀRDIA, M. (2012): ”El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI - I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió”, a Tribuna d’Arqueologia 2010-2011. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàg. 267-292.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., HERNÀNDEZ, J. i SALA, O. (2007): “Las terracotas en forma de cabeza femenina procedentes de los yacimientos ibéricos layetanos de Cerdanyola del Vallès (Barcelona)”, a Imagen y culto en la Iberia Prerromana: Los pebeteros en forma de cabeza femenina. CRUZ, M.A. i HORN, F. Ed. Monografies IX. SPAL. Sevilla. Pàg. 391-403.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M., SALA, O. HERNANDEZ i J. ASENSIO, D. (2005): “Aproximació a l’evolució urbanística del poblat laietà del turó de Ca n’Olivé (segles VI-I aC)”, a XIII Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Món Ibèric als Països Catalans, vol I. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà. Pàg. 497-512.
FRANCÈS, J., VELAZA, J. i TARRATS, T. (2008): “Los esgrafiados sobre ceràmica de ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a Paleohispánica: Revista sobre lenguas y culturas de la Hispania antigua 8. Institución Fernando el Católico / CSIC. Zaragoza. Pàg. 217-242.
GRANADOS, O. i SANMARTI, J. (1988): “Les sitges ibèriques de Bellaterra (Cerdanyola, Vallès Occidental), a Fonaments 5. Curial Edicions Catalanes. Barcelona. Pàg. 115-161.
LOPEZ, A. (1981): “Excavacions a la necròpolis de Serraparera, Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)” a Informació Arqueològica 35. Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona. Pàg. 107-109.
PASCUAL, R. (1974): “Las ánforas de la Layetania”, a Actes du Colleque de Rome. Roma. Pàg. 68-71, 74 i 96.
RODÀ, I. i MAYER, M. (1984): La romanització del Vallès segons l’epigrafia. Museu d’història de Sabadell. Sabadell. Pàg. 11-13, 16, 51 i 53.
SANMARTÍ, J. (1986): La Laietània ibèrica. Estudi d’arqueologia i d’història. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.
Cerdanyola medieval
AA DD (1996): Mil·lenari de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Editorial Viena, Barcelona
ALTURO, J. (1985): “Acta de consagració de l’església de Sant Iscle”, a Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200, vol. II. Barcelona. Pàg. 270-272.
DALMAU, R. Ed. (1969): “El castell de Sant Marçal”, a Els castells catalans. Barcelona. Pàg. 46-58.
FARÍAS, V. (2002-03): “Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas”, a Acta Mediaevalia, núm. 23/24. Barcelona: Universitat de Barcelona.
FRANCÈS, J., ARGELAGUÉS, M., I BARRIAL, O. (1999): “Actuació d’urgència al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola)” a Limes. Revista d’arqueologia 6-7. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 59-78.
FRANCÈS, J., GUÀRDIA, M. i ARGELAGUÉS, M. (2011): “L’ocupació altmedieval del Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)”, a IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya vol. 2. ACRAM. Tarragona. Pàg. 885-893.
GARSABALL, J. (2008): “Cerdanyola del Vallès. De l'antiguitat al feudalisme”, a Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 4. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola. Pàg. 11-85.
MARTÍ, R. (2008): “Cerdanyola i cerdans: agents de l’expansió territorial dels comtes de Cerdanya”, a Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès, 4. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Pàg. 87-123.
PLADEVALL, J. (1991): “Santa Iscle i Santa Victòria de les Feixes” a La Catalunya romànica XVIII. Barcelona. Pàg.107-108.
RIU BARRERA, E. (1991): “La ceràmica espatulada de Barcelona”, a A cerâmica medieval no Mediterrâneo ocidental. Lisboa. Campo Arqueológico de Mérta. Pàg. 587-592.
RIUS, J. (1945-1947): Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona.
SÁNCHEZ, M. (2001): El Cister: i al principi fou Valldaura. Santa Maria de Valldaura, 1150-1169. Cossetània edicions. Barcelona.
Cerdanyola moderna
AA DD (2006): Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova. 1906-2006. Cerdanyola del Vallès. Editorial Casals / Parròquia de Sant Martí. Cerdanyola.
ARGELAGUÉS, M. Coord. (2009): L’església Vella de Sant Martí de Cerdanyola. Història i arqueologia. Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 5. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.
ARGELAGUÉS, M. (1995): “Un conjunt de ceràmica trobat a la volta del cor de l’església Vella de Sant Martí de Cerdanyola)”, a Limes. Revista d’arqueologia 5. CRAC. Cerdanyola. Pàg.79-91.
ARGELAGUÉS, M. i FRANCÉS, J. (1999): “Notes sobre els treballs de documentació arqueològica i arquitectònica a la masia de Can Miró (Cerdanyola del Vallès)”, a Limes. Revista d’arqueologia 6-7. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 87 a 101.
GAVIN, J. (1989): Inventari d’esglésies. Vallès Oc. 22. Arxiu Gavin.
MONTAÑÉS, J. A. (1995): “Restauració de la volta del cor de l’església Vella de Sant Martí (Cerdanyola del Vallès)” a Limes. Revista d’arqueologia 5. CRAC. Cerdanyola. Pàg. 92-97.
SÁNCHEZ, M. (1999): Can Fatjó del Molí. 1144-1987. Parc tecnològic del Vallès. Barcelona.
SÁNCHEZ, M. (2012): Can Fatjó dels Xiprers. Nou segles de vida pagesa a Cerdanyola. Edicions Fòrum-Gram. Santa Coloma de Gramenet.
SÁNCHEZ, M. (2014): La Guerra de Successió al Vallès Meridional: Els casos de Cerdanyola, Montcada i Sant Cugat (1700-1716). Cerdanyola.
Cerdanyola contemporània
BARRIAL, O. i ROMERO, J.M. (2001): Guia de la Cerdanyola modernista i noucentista. Cerdanyola.
MIMÓ, J. (1963): “Els estiuejants”, a Revista de Cerdanyola 10. Cerdanyola del Vallès: Parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Pàg. 1-4.
NEGREIRA, J. Ll. (2004): Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976). Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 1. Ajuntament de Cerdanyola / Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.
NEGREIRA, J. Ll. (2006): Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès (1936-1952). Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 3. Ajuntament de Cerdanyola / Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.
OLEA, A. (2002): L’Abans. Cerdanyola del Vallès. Recull gràfic 1890-1965. Efados Ed. Papiol.
OLEA, A. (2005): La Cerdanyola Rural. Estudi etnogràfic. Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès 2. Ajuntament de Cerdanyola/Servei de Publicacions de la UAB. Cerdanyola.
SÁNCHEZ, M. (1993): La segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola (1931-1939), publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.